En arribar a
classe vaig veure a la pissarra les següents paraules: veure i sentir, veure,
sentir, dir i fer, llegir i dir. Llavors vaig pensar què farem amb aquestes
paraules si no tenen res a veure amb el temari que estem tractant? Seguidament,
en Martí ens va dir que havíem de posar aquestes paraules per ordre
d’importància. Només dir això ja vaig començar a trobar sentit al perquè havia
posat allà aquelles paraules. Segurament volia que ens paréssim a pensar en quins
d’aquests sentits o accions són imprescindibles per dur a terme l’aprenentatge.
Després de donar moltes voltes al cap vaig
considerar que veure i sentir són els sentits més importants per dur a terme
l’aprenentatge, ja que moltes coses no es poden aprendre si no es veuen o no se
senten. Tots els sentits i l’esforç que posi l’alumne ajudarà a l’evolució i la
millora del seu aprenentatge.
Tot això també
ho vam estar parlant per parelles i per grups, per tal d’arribar a una
conclusió. Però, quan en Martí ens va posar la piràmide d’Edgar Dale i la seva
classificació vaig quedar molt sorpresa perquè ell considerava que dir i fer
era el més rellevant per aprendre. Llavors, vaig pensar: en realitat aprenem
quan diem que farem una cosa i la fem i posem en aquesta la màxima atenció i
interès, per tant Edgar Dale TÉ RAÓ!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario