En començar el
nou tema sobre l’avaluació vam estar parlant de les diferents maneres d’avaluar
l’aprenentatge i l’evolució d’un nen.
Els primers
tipus d’avaluació que van nombrar els meus companys ( única, continuada,
trimestral…) sí que els coneixia, la resta (criterial, diagnòstica, sumativa,
heteroavaluació…) no els havia sentit
mai. Aquesta desconeixença a què deu ser? És que gairebé totes les escoles fan el mateix tipus d’avaluació sense mirar o
provar el que afavoreix més a l’aprenentatge
de l’alumnat?
Sembla que la
majoria de nosaltres en viscut molts anys pensant que només existia una
metodologia concreta per avaluar quan és totalment al contrari. Hi ha moltes
maneres d’observar, d’avaluar i veure si un nen avança o no en el seu aprenentatge.
Els models d’avaluació
que més eficaços em van semblar van ser l’autoavaluació i la coavalució. Pel que fa a la primera, aquest
tipus d’avaluació afavoriria a la conscienciació de l’alumnat, ja que aquests s’adonarien
de quins aspectes han après i quins els hi falten per assolir. En referència a la segona, penso que beneficia a
l’aprenentatge dels alumnes perquè entre iguals s’aprèn molt més, ja que tenen
més o menys el mateix nivell de desenvolupament cognitiu i comunicatiu i saben
com explicar les coses per tal de què la resta de companys els entenguin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario