Després d’haver
estat treballant amb el currículum, en
Martí ens va proposar que féssim un horari tenint en compte el mínim d’hores
que els nens han de fer de cada assignatura.
Al principi em
va semblar una tasca una mica difícil perquè havíem de calcular quantes hores a
la setmana havien de fer els nens de cada assignatura, però a mesura que
passava l’estona el meu grup i jo anàvem agafant el ritme, i cada vegada
estàvem més il·lusionats i motivats fent l’horari.
Aquest va ser el
primer cop, des que porto a la Universitat , que em
vaig sentir com una veritable professora, que prepara coses, planifica, pensa
que aniria millor als seus alumnes, etc. Em sentia molt emocionada i
m’encantava el que estava fent. Ser mestre és una professió molt bonica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario