Elaborem un horari

Després d’haver estat treballant amb  el currículum, en Martí ens va proposar que féssim un horari tenint en compte el mínim d’hores que  els nens han de fer de cada assignatura.

Al principi em va semblar una tasca una mica difícil perquè havíem de calcular quantes hores a la setmana havien de fer els nens de cada assignatura, però a mesura que passava l’estona el meu grup i jo anàvem agafant el ritme, i cada vegada estàvem més il·lusionats i motivats fent l’horari.

Aquest va ser el primer cop, des  que porto a la Universitat, que em vaig sentir com una veritable professora, que prepara coses, planifica, pensa que aniria millor als seus alumnes, etc. Em sentia molt emocionada i m’encantava el que estava fent. Ser mestre és una professió molt bonica. 

Coneixeu el Currículum d'Educació Primària?

Aquests dies hem estat treballant amb el Currículum d'Educació Primària a classe, ja que com a futurs mestres hem de saber fer servir-lo a més de conèixer quina informació podem trobar dins d’aquest.

El currículum és una eina molt útil per als mestres, atès que en aquest es pot trobar quines competències han d’assolir els nens en cada assignatura al llarg de la seva escoralitat, els objectius que es volen aconseguir,  els criteris d’avaluació, quantes hores s’han de fer per matèria, etc. Tot i així, no cal seguir el currículum fil per randa, ja que cada professor pot tenir uns objectius o uns criteris d’avaluació que podrien ser més beneficiosos per a l’aprenentatge dels seus alumnes.  El currículum, per tant, és una guia  per al mestre.

El fet de treballar  amb el currículum ha provocat que les classes no fossin tan dinàmiques com les anteriors però he après coses com: les competències bàsiques, quan un nen passa de cicle o repeteix, les àrees que es treballen a la primària, la distribució horària, etc.

Tot això, a part de per aprendre m’ha servit per conscienciar-me de què cada vegada estic més a prop de complir el meu somni, ser mestra, encara que em queda molt per aprendre i un llarg camí ple d’experiències i vivències amb els nens.

A continuació us deixo un enllaç al currículum de Primària: https://campusvirtual2.ub.edu/pluginfile.php/644678/mod_resource/content/0/curriculum_ep.pdf

L’aula dels meus somnis

Com seria la meva aula ideal? Vaig pensar quan en Martí ens va proposar que la dibuixéssim en un paper. Una classe on els nens estiguessin per grups, sols o en parella, o bé, tots junts en forma d’U fent que així tots els companys es  puguin veure entre ells?

Després de rumiar una estona vaig arribar a la conclusió de què no existeix una millor forma de posar als nens per tal de què aquests aprenguin i es socialitzin, ja  que  per això fa falta que la relació entre mestre-alumne i alumnes sigui bona. En canvi, sí que penso que la forma d’organitzar la classe facilita aquesta bona interacció i relació, per això crec que la millor manera seria posant als alumnes en forma d’U, ja que així el mestre podria tenir a l’abast a tots els infants i, també tots es podrien veure i conèixer millor.

Sovint, tots els mestres somiem amb una classe ideal, en la que ens agradaria tenir de tot el que necessitarien els nens, a part  de més docents a l’aula per poder satisfer les necessitats de tots els infants.  Però, moltes vegades ens veiem incapacitats per aconseguir el nostre somni dins de l’aula. Per aquesta raó, en Martí, ens va posar un vídeo on sortia una escola espectacular, molt innovadora, acollidora i amb tot tipus de recursos per al desenvolupament dels nens.  Això va fer que reflexionés i pensés que hem de lluitar pel que realment volem i no pensar que no aconseguirem alguna cosa. RES ÉS IMPOSSIBLE.  

El blog com a eina de treball

Una pissarra en blanc eren les instruccions que ens va donar en Martí per crear aquest blog. No m’ho podia creure! El professor va deixar que nosaltres mateixos endevinésim com es feia. Tota la classe ens vam espavilar per saber com fer-ho, uns preguntàvem als companys, altres anàvem tocant botons de la pàgina, etc.

Per una banda, penso que això que va fer el professor va ser molt útil, perquè em vaig adonar  que no hem de dependre d’unes instruccions o d’unes explicacions de gent que ja sap fer alguna cosa per aconseguir el nostre objectiu, sinó que nosaltres sols experimentant i relacionant-nos amb l’entorn podem arribar a aprendre moltes coses.

Per altra banda, em sorprèn que a la Universitat la nostra eina de treball diària en aquesta assignatura sigui un blog on reflexionar sobre el que pensem i el que hem après a les classes. Però crec que, d’aquesta manera, utilitzant el blog, podem compartir les nostres opinions i idees amb la resta de companys sent així una forma d’interaccionar fora de l’aula.

Representem situacions freqüents que passen a les aules

El següent dia, després d’haver acabat molt contenta de la classe anterior, vaig començar amb moltes ganes.

Per grups vam dedicar-nos a  fer un role-playing de situacions freqüents que passen a l’aula. El meu grup i jo vam decidir fer-lo sobre el bullying,  ja que cada cop es dóna més i és un problema molt greu que poden a arribar a tenir els nostres alumnes si no el prevenim i l’aturem.

Amb aquestes representacions em vaig adonar que un professor ha de saber com afrontar cada situació dins l’aula, com tractar als nens, com crear vincles afectius entre ells, com fomentar el respecte, com motivar-los per aprendre… Per aquesta raó, ser professor és un art que no s’adquireix de cop i volta sinó amb experiència.

STOP BULLYING!!!

A continuació us deixo un vídeo que explica com s’arriba a crear el bullying dins de les aules: https://www.youtube.com/watch?v=lTODNyJVD-o

Ens coneixem?

El 10 de gener començava una nova assignatura del primer any de la carrera d’Educació Primària: Planificació, Disseny i Avaluació de l’Aprenentatge i l’Activitat Docent.

Només  entrar a l’aula em va sobtar molt la disposició de les cadires, totes estaven formant una rotllana. Semblava que tot  seria molt diferent en aquesta assignatura, les vibracions eren bones.

A mesura que anava avançant la classe i la ronda de presentacions anava pensant per a mi mateixa: De veritat a la Universitat existeixen professors que fan classes així, de forma tan dinàmica i enriquidora?

Però encara em vaig sorprendre més quan  en acabar la classe el professor Martí ens va explicar un conte d’una aranya, la qual volia acaparar tota la saviesa del món i ser ella la més intel·ligent. Aquest conte em va fer reflexionar que a la vida tothom és important, ningú sap més que ningú i tots podem aportar una mica de nosaltres mateixos, de la nostra intel·ligencia, dels nostres valors, habilitats… Per això,  l’escola té un paper molt important en l’educació dels nens, ja que aquesta a part d’ensenyar també vol educar i fer créixer bones persones.